Menu

Benvinguts a la meva pàgina

 

Qui sóc

Sóc en Jordi Pla, psicòleg i terpeuta.

Vaig néixer i créixer a Barcelona, al barri d’Horta, i en el moment d’escriure aquestes ratlles fa 50 anys, però he viscut molts anys a Mataró, on encara tinc consulta.

Vaig viure la primera joventut amb tota la intensitat que es mereix, i fins que no vaig tenir clar el que volia fer no vaig anar a la universitat. Durant aquells anys vaig fer tota mena de feines, però sobretot, a part de passar-m’ho bé, vaig explorar la meva besant creativa: vaig fer cursos de cinema i fotografia, vaig participar en tallers d’escriptura creativa i, junt amb alguns amics, entre els quals vull anomenar especialment el Jordi Àlvarez i el Pau Fernandez, vam endegar nombrosos projectes lúdic-creatius que cercaven la transformació personal, social i cultural. Entre ells vull destacar El Club dels Poetes Vius, una jam-happening poètica que de tant en tant ocupava algun parc de Barcelona; diverses formacions musicals, com PsiconautesHippitecas o La Dimensió Desconeguda; i La Factory, una comuna creativa que, per un breu període, es va convertir en un dels motors de l’underground barceloní dels anys 90.

Va ser aquest un període de descobriment i quan, es va acabar, estudiar psicologia em va semblar el camí més natural. Això no obstant, a la facultat de seguida vaig veure que aquell títol m’anava a permetre exercir la meva professió, però aquella carrera no m’anava a ensenyar com fer-ho. Em vaig formar en teràpia Gestalt atret pel seu caràcter vivencial i pràctic, a l’hora que simultaniejava la carrera amb un parell de feines de subsistència. També em vaig formar en teràpia integrativa en el programa SAT i, més tard, en tècniques de relaxació, el treball corporal i art-teràpia, entre altres eines igual d’interessants.

Des de l’any 2005 desenvolupo la meva feina a Mataró i a Barcelona, conduint processos de teràpia Gestalt i teràpia de parella, així com grups terapèutics i de creixement personal. Des de llavors i fins a la seva desaparició vaig tenir el gust de co-dirigir, junt amb l’Àngel Rojas i la Katy Caballero, Alenar – Centre de Teràpia Gestalt, i durant uns anys vaig col·laborar amb la Fundació Hospital conduint grups de relaxació i altres activitats. Fins al 2014 vaig col·laborar en la formació de nous terapeutes a L’Escola de l’Ésser.

Actualment, distribueixo el meu temps sobre tot entre la meva consulta, una intensa recerca personal i la col·laboració amb altres terapeutes en diferents projectes que tenen com a comú denominador una visió transpersonal del fet terapèutic.

 

Com treballoResultado de imagen de escucha

En la meva feina m’agrada aprofundir en el vessant transpersonal de la teràpia Gestalt integrant alhora aportacions de molt diverses corrents terapèutiques.

La Gestalt és una teràpia existencial: el seu objecte no és el cos ni la ment, sinó l’ésser que viu la seva existència en aquest món. Aquest ésser no és ni un malalt, ni un neuròtic, ni un boig. Quan arriba a la consulta, sol ser un ésser que pateix, que enfrontat a dificultats i contradiccions, i un munt d’idees sobre el que li passa i per què li passa, sobre que hauria de canviar i que hauria de fer per canviar-ho. Jo penso que sempre té un sentit que una persona sigui d’una determinada manera o “passi per determinat punt” en un moment donat de la seva vida. Moltes vegades el que necessita és simplement donar-se compte de qui és i d’on és, i del que suposa el moment vital que estan passant, i no tant canviar. Si de cas, desenvolupar allò que ja és.

El meu objectiu és que cadascun dels meus clients descobreixi els recursos amb que conta per fer front als seus problemes i pel desenvolupament òptim del seu potencial. Prioritzo l’escolta, l’empatia i l’acceptació, integrant, en el curs de les sessions, abordatges corporals, creatius, psicodramàtics… Tot complementat amb moments per la reflexió i “tasques per a casa” que t’ajudaran a integrar la vivència.

 

Si penses que pots estar interessat/da en iniciar un procés terapèutic, cal que quedem per una primera entrevista.

La primera entrevista és un espai per a trobar-nos i conèixer-nos, per que em puguis explicar que és el que et porta a fer teràpia i per que jo et pugui proporcionar la informació que necessària, per valorar si és això realment el que vols o el que realment estàs necessitant. Per re-orientar, si fos necessari.

La primera entrevista no suposa cap compromís posterior.

669 301 278

info@jordipla-psicologia.cat

Barcelona

Mataró

On-line


El camino es el aquí y ahora, y en él encuentro las huellas del pasado. El caminante ha seguido su marcha: queda la huella, el pie ya no está.  Pero no son sólo recuerdos: es el morado de aquel golpe que me di no sé cuándo, no sé cómo, recordándome mi fragilidad; son las ampollas en los pies y el agradable cansancio que me llena de calma.

Quiero ser protagonista de mi vida pero yo, peregrino, no soy caminante, sino camino. Y en mi empeño por ser el caminante me identifico con sus huellas, con lo que de él quedó en mi. No soy David, sino tan sólo la materia en que el escultor clava su cincel. Las huellas del caminante me han dado forma, me han esculpido, tallado, moldeado,  para dar lugar al individuo que soy. Sus pisadas son mi esperanza y mi temor, mi gozo y mi dolor.

Sin embargo, un cuerpo siempre es algo más que una herida y un camino algo más que un conjunto de huellas. Ser camino es ser fuente de dichas y desdichas, paisaje, cielo y suelo firme para ser pisado. Ser camino es calentar con el sol y proteger con la sombra. Ser camino es ser pedregoso y polvoriento, terrible y agradable, plácido, confuso, hermoso y tantas cosas más.

Porque por nosotros pasa la vida, aquella que llamamos nuestra y también la de los demás, ser camino es ser enlace entre destinos.


Resultado de imagen de self

Conocer lo que somos

Decía Antonio Blay que no se trata de conocer cómo somos, sino lo que somos. La cosa tiene su lógica: Si conocemos como somos posiblemente desearemos ser de otra manera y nos esforzaremos por cambiar. Y aunque a veces el […]

0 comments

 

Comparteix!Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+