Relaxació i Gestalt

(Leer en castellano)

La relaxació és molt més que tenir els muscles distessos: la salut mental i la física formen una unitat, i el seu equilibri depèn de
la manera com ens comuniquem, ens relacionem i ens sentim dins la pròpia pell. La relaxació és doncs, un estat de consciència on la persona s’obre lliurement i voluntàriament a percebre estats més alts de calma, pau i serenitat, que incumbeixen tant les emocions i la ment com el cos.Dins la pràctia clínica actual, la relaxació es fa servir de manera molt ampla, bé com a tractament en si mateix, bé com a coadjuvant d’altres tècniques. La relaxació s’ha convertit en un component bàsic del tractament de l’ansietat, i a la literatura científica hi ha abundant evidència de la seva eficàcia en el tractament de l’insomni, la hipertensió, les cefalees, l’asma, les fòbies, la síndrome de colon irritable, el dolor crònic, les disfuncions sexuals i molts altres problemes relacionats amb la tensió.

De vegades, amb la relaxació es pot assolir un cert estat de goig, i la sensació de què un pot relacionar-se amb el propi ésser i amb l’entorn amb harmonia i plenitud, on és possible trobar la calma sense necessitat de prendre pastilles ni cap altra mena de suport extern.

La pràctica de la relaxació ens pot aportar, entre altres beneficis:

· Repòs i descans més profund

· Resistència a les malalties

· Equilibri de la tensió arterial

· Més oxigenació, energia i vitalitat

· Millor recuperació després de les situacions angoixants, estressants i/o els esforços

· Optimisme, tolerància, paciència, resiliència, espontaneïtat, confiança…

· Major capacitat d’aprenentatge i record.

· Foment de l’autonomia, l’autonomia, l’autoestima i els hàbits de vida saludables


La vida és relació

La vida és relació, i relacionar-se és adonar-se. Contínuament ens estem relacionant, no tan sols amb els altres o amb l’espai físic que ens envolta, sinó també amb nosaltres mateixos (cos, emocions i sentiments, pensaments, fantasies…), amb imatges mentals, amb idees, entitats…

Això no obstant, no totes aquestes relacions representen el mateix per a nosaltres: unes les vivim com a nodridores i ens aporten coses positives pel nostre benestar, mentre que d’altres poden comportar algun perill que el posi en risc. De les primeres ens adonem amb desig i avidesa, és a dir, amb pensaments, sentiments i comportaments orientats a assolir o retenir allò tan positiu. De les segones ho fem amb por i aversió, amb pensaments, sentiments i comportaments orientats a evitar o eliminar aquella amenaça o aquell mal.

Aquest és un mode de funcionament necessari per evitar perills, satisfer les nostres necessitats i, així, assolir l’autosuport. Tanmateix, aquesta forma de relacionar-nos suposa sempre una tensió, un control que interfereix en el fet d’adonar-se i, per tant, en la manera de relacionar-nos amb el nostre cos, amb l’entorn, amb els sentiments… amb tot.

Relaxació Gestalt

Per sort, l’adonar-se no sempre està dominat per la por i el desig. De vegades la tensió no és necessària, no hi ha res a controlar: simplement ens entreguem a la relació i l’adonar-se és complet. Això fa possible l’amor, l’altruïsme, el desaferrament, la confiança, …i també la relaxació. I si la por i el desig són necessaris per a la supervivència, la creativitat, l’amor, la relaxació, l’espontaneïtat o el joc, ho són per a realitzar-nos.

Volem establir una relació més íntima i propera amb la vida. Volem crear les condicions que ens permetin establir una relació directa, honesta i serena amb cada persona, amb cada objecte, amb cada part del nostre cos, dolor, pena o alegria. No sempre és fàcil, però mirem de fer-ho senzill.

La nostra principal eina és l’atenció. Amb ella dirigim l’energia allà on més ens convé, a l’aquí i ara més immediat o, sobre les rodes de la imaginació, a l’indret més allunyat de l’univers. A la ment li reservem la feina de re-conèixer allò que els sentits i les emocions coneixen: me n’adono d’alguna cosa quan la veig, la sento, la noto…, però la reconec quan m’adono que l’estic veient, sentint notant.

Quan no reconec l’adonar-me estic excloent una part de mi, aquella que anomeno “jo”. El “jo” queda exclòs de la relació, no és present en el contacte, i és fàcil que em senti desconnectat, sol, alienat… Potser per això és en el cos on trobem les nostres arrels, en allò que més intuïtivament puc identificar com “mi mateix”. En el cos es troben matèria i esperit, en el cos desperta la vida i a través del cos contactem amb el món.

La tensió és una manera d’adonar-nos: més que eradicar-la, el que volem és reconèixer-la i donar-li acollida. La relaxació no és res que es pugui forçar, i esforçar-nos a relaxar-nos no acostuma a donar bon resultat. Si, per exemple, fem un estirament, és per despertar la sensació i així poder aprofundir en l’adonar-nos, no per forçar el múscul a relaxar-se. No en va, aquest no és un treball corporal, sinó de consciència.

Per a què relaxació?

Aquesta manera de practicar la relaxació pot ser molt recomanable per a persones que tenen necessitat d’eines per a gestionar el malestar i el dolor, l’ansietat, l’estrès i les seves emocions. També pot ser un recurs important per a persones que estan travessant un moment emocionalment difícil a les seves vides (pèrdua, separació…), una malaltia o qualsevol altra mena de crisi vital, existencial o espiritual.

Tanmateix, no és necessari estar fotut per treure’n benefici de practicar la relaxació: per una banda, relaxar-se és un plaer, i quelcom molt desitjable. Practicar la relaxació pot ser un camí de coneixement i autoconeixement, que ens pot ajudar a omplir la nostra vida de sentit.

Com ho fem?

Les sessions poden ser individuals o grupals, i tenen una durada d’entre una hora i una hora i mitja. És recomanable portar roba còmoda, que ens permeti moure’ns amb llibertat.

Cada sessió és una proposta de relació amb allò que trobem en l’aquí i ara: l’espai, el cos, els sentiments i emocions, el pensament, la imaginació i qualsevol altra cosa que es presenti. No busquem la letargia sinó, ben al contrari, sentir-nos ben vius. No obstant això, si la somnolència o la modorra es presenten també els hi fem lloc.

Òbviament, tenim una expectativa, relaxar-nos, sentir-nos en pau amb nosaltres mateixos i amb allò que vivim. Tanmateix, mirem que aquesta expectativa no monopolitzi la nostra consciència.

Molt sovint comencem les sessions connectant amb el cos, amb la capacitat de sentir i fer, de moure’ns i relacionar-nos. Rarament apliquem tècniques o fem “exercicis”, sinó que molt probablement buscarem un ritme que surt de dins, el batec de la vida, voldrem manifesti lliurement en tot el nostre ésser. Per això, no es tracta d’un treball corporal dificultós, sinó que per la seva natura s’adapta a les condicions de cadascú. No volem canviar el nostre cos, ni millorar-lo, ni volem curar-lo o corregir-lo en absolut: tan sols volem establir una relació més propera i profunda amb ell. I el mateix podem del cor i de la ment: els sentiments són sempre benvinguts, i un cor ferit no necessita ser esmenat, sinó escoltat i acollit.

A més de les experiències amb el cos, a les sessions podem trobar propostes per experimentar amb la veu, els sentits, l’atenció, l’espai i les coses que trobem en ell, amb les altres persones si és el cas. Visualitzacions, viatges imaginaris, l’art, la creativitat i qualsevol cosa que ens pugui servir per a descobrir noves maneres d’adonar-nos i expressar la nostra consciència.

SI ESTÀS INTERESSAT EN ASSISTIR A UNA SESSIÓ DE PROVA, TRUCA AL 669 301 278 O OMPLE AQUEST FORMULARI I ENS POSAREM EN CONTACTE AMB TU.

 

Comparteix!Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInShare on Google+